Bon dia, tristesa. Françoise Sagan

La Cécile, una jove de disset anys, es prepara per a passar les vacances d’estiu en una preciosa torreta a la Costa Blava. Hauria d’estudiar pels exàmens de setembre, però prefereix passar els dies sota les carícies del sol, esgarrapant algunes rebolcades a la sorra amb el Cyril -un noi que la porta amb barca- i gaudint de les nits a la fresca. 

L’acompanya el Raymond, un quarantí vidu de fa temps, atractiu, seductor i hedonista. Retrobats fa tan sols un parell d’anys, pare i filla tenen en comú la manera d’entendre la vida i l’amor; centrats en el plaer del moment, sense responsabilitats ni massa lligams, gaudint dels regals que la vida et presenta quan formes part de l’alta societat.

Amb ells hi ha l’Elsa, l’última conquesta del Raymond. Una jove de 29 anys que, a part de cremar la seva blanca pell sota el sol, no fa massa soroll.

Però el que semblaven unes setmanes memorables es veuen truncades per l’aparició de l’Anne, una vella amiga de la seva difunta mare. Elegant, seriosa, responsable i amb un encant difícil d’esquivar, la Cécile veu com la seva presència comença a desestabilitzar el perfecte equilibri creat entre pare i filla.

A “Bon dia, tristesa”, Françoise Sagan ens mostra, de manera molt elegant, la capacitat manipuladora que pot néixer quan es barregen intel·ligència i egoisme. Que l’instint que se’ns desperta quan veiem començar a trontollar el terra que tan plàcidament ens aguanta és capaç de provocar les maldats més pures. I que, quan la nostra mirada és molt reduïda, ens passen per alt una gran quantitat de variables; fent que el fruit dels nostres actes sigui, a vegades, impossible d’arreglar.

Una bona proposta de Petits Plaers (editorial Viena) que es llegeix d’una asseguda.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.