Carta d’una desconeguda, Stefan Zweig

Al tornar d’un viatge, un reconegut novel·lista troba una carta a la seva bústia, tota molsuda i sense remitent. Aquesta curta i, tanmateix, intensa novel·la és la carta d’una desconeguda.

Una desconeguda i antiga veïna de l’escriptor que, d’adolescent, se’n va enamorar. La seva obsessió va arribar fins a tal punt, que va girar tota la vida al seu voltant. Cada mala decisió era presa a consciència, esperant un amor que no es donava; però que tampoc ella buscava ni declarava.

El que al principi sembla una carta d’una fanàtica desconeguda, a poc a poc es va tornant gris i macabre. Plena de bilis, d’un rancor amagat, de retrets injustificats i d’una gran crueltat excusada per un amor insà.

Un llibre de molt poques pàgines però plenes de llavors per reflexionar. Fins a quin punt ens perdem en l’altre quan estimem? Podem traspassar la nostra responsabilitat a “l’amor” per les pèssimes decisions que prenem a la vida? Tenim dret a retreure a l’altre la seva manca de tacte quan no hem expressat el nostre enuig? En les nostres relacions més superficials, som conscients de l’impacte que podem generar en l’altre? Sabem llegir entre línies el mal que podem fer o passem per les relacions només de puntetes?

Es llegeix en una tarda i el viatge val la pena.       

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.