Diguem-ne amor, Marta Vives

“Com en direm de tot això?. Està bé dir-ne amor. De quina altra manera?” Joan Margarit.

Després de les darreres lectures, intenses i dures, necessitava alguna cosa més suau i lleugera. Em passa sovint i amb tot. Després de vàries sèries d’intriga sempre necessito alguna altra cosa que m’activi l’amor a la vida.

No tenia pensat llegir aquest llibre. Pel títol, me l’imaginava ple d’històries ensucrades; d’aquelles que no t’acabes de creure del tot. Però després de trobar-me amb algunes ressenyes vaig decidir donar-li una oportunitat. Per sort.

Aquest llibre és ple d’històries, totes explicades des d’un concepte ampli de l’amor. Perquè l’amor està més present del que ens pensem, i a vegades li agrada jugar a amagar-se pels racons. 

Totes elles són reals i també totes passen a Barcelona. És divertit imaginar la cantonada del Ritz des d’on un pare espia a la seva filla, la plaça del barri de Galvany on juguen els gossos, la terrassa de la casa de Gràcia feta amb tant d’amor per la parella d’arquitectes o com tres persones traginen un cadàver pels carrerons del Raval.

A la vida no hi ha sucre. I aquí tampoc. Algunes històries són boniques, d’altres tristes. Però segur que a totes elles hi trobes alguna cosa viscuda també per tu.

La Marta Vives és l’encarregada d’explicar-les i ens diu que ha procurat fer-ho exactament com van passar. I segurament, sí. Però la sensibilitat de la seva escriptura és un gran valor afegit que t’ajuda a viatjar fins aquell dia i aquell moment. 

Aquest llibre és suau i delicat. Però no passa de puntetes. La profunditat és present en cada relat.

Si t’agraden les històries que parlen de relacions humanes, aquest llibre és per tu.

Jo avui vaig celebraré l’amor d’una història que no forma part d’aquest recull però bé hi podria ser. Marta, si algun dia fas una segona part, guarda’n un capítol.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.