La trena, Laetitia Colombani

Tres dones, tres continents i tres situacions diferents amb un anhel en comú: la llibertat.

La que busca la Smita és real, física.
Ella és una intocable, la classe més baixa a l’Índia. Persones invisibles que malviuen recollint els excrements de les castes superiors.
Una nit, fugirà de Badlapur per evitar que la seva filla hereti el mateix patiment.

La Giulia, una noia independent i decidida de Palerm, lluitarà per sortir dels convencionalismes socials que l’aboquen cap a un matrimoni pactat per salvar el negoci familiar.

Sòcia d’un prestigiós bufet d’advocats de Montreal, la Sarah és una workaholic plena de prejudicis de què ha de ser i fer una dona per ser exitosa. La llibertat que busca ella la té amagada a l’interior. Segurament la que costa més de trobar.

Com una trena, les històries de totes tres aniran dansant una amb les altres per acabar unides al final.

La història es bona i el relat de cada una d’elles també. Tot i això, no hi he acabat de connectar. 

Quan es parla de sentiments i d’emocions, m’agrada que em deixin la corda destensada per tenir espai per moure’m. Poder imaginar què passa, què senten, què pensen els protagonistes. 

Aquí m’hi he trobat un estil narratiu que t’acompanya de la mà en tot moment. I això no et permet volar.

Saps quan després de llegir un llibre vols parlar-ne amb algú per entendre’n una part, per preguntar per què fa allò algú o perquè calla aquell altre? Aquest llibre no deixa cap porta oberta.

Però…

Quina gran adaptació que en fan la companyia Perla 29 amb la Clara Segura a la direcció. Una magnífica posada en escena i una interpretació brillant de la Cristina Genebat, la Marta Marco, la Carlota Olcina i la mateixa Clara.

Totes les expectatives que no ha complert el llibre, les ha passat amb escreix l’obra de teatre.

Si podeu, aneu-hi!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.