Sexe fora de norma

Fa pocs dies, una mica buscat i una mica per casualitat, vaig topar amb les bases de la pròxima edició del concurs de relats eròtics feministes “Sexe Fora de Norma” de l’editorial Raig Verd

A part de l’extensió, cal complir dos requisits.

El segon, que és una condició per aquesta edició, és molt senzill. No hi pot haver penetració. De cap classe.
Fàcil. És una acció molt clara per tothom, encara que a vegades intentem dissimular “només la punteta”.

El primer requisit és el puntal que sustenta el concurs. El relat eròtic ha de ser feminista.

Aquí se’m va plantejar el gran dubte. Tinc clar que l’erotisme masclista està enfocat en el plaer masculí, fent servir el cos d’una dona com a medi per arribar a un fi. Cosificant-la.

Però, com és la literatura eròtica feminista?

És feminista tota la literatura eròtica que no és masclista? Hi ha una caixa que guarda tots aquells relats eròtics que no són ni una cosa ni l’altra?

Per sortir de dubtes, vaig decidir recórrer a les anteriors edicions.

Al primer volum, hi trobaràs dotze relats. Alguns més eròtics, altres més sexuals. Alguns suggerents, altres més convencionals. Sexe molt gastronòmic. Persones que es masturben obsessionades amb una mirada, parelles swingers, acords de condicions pre-coitals, expertes en Tinder…

En definitiva, a “Sexe fora de norma” hi ha el que hauria de ser la norma.

Persones que accepten i gaudeixen de la seva sexualitat -prescindint dels tòpics socialment imposats- i que, respectant sempre el seu propi plaer, també tenen cura del plaer i benestar físic i emocional de l’altre. Sense judicis.

De totes les frases del llibre em quedo amb aquest diàleg:

“- Vols que follem?-
– Ja estem follant-.”

Es llegeix d’una asseguda.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.