Dolça introducció al caos, Marta Orriols

Li sembla que un pot agafar-se a les parets d’on ha estat feliç per provar d’esgarrapar una mica més el pòsit que en queda, amb l’esperança de portar-la enganxada sota les ungles.

Cada vegada més, vivim les nostres relacions sentimentals des del present. Des de l’”anar fent”. Del “ja veurem on ens portarà”. Deixem el futur per més endavant i anem gaudint de l’un, de l’altre i d’aquest conjunt que a poc a poc es va formant. Sense adonar-nos-en massa, anem sumant vacances i compartint amistats. 

Però, què passa quan de cop el futur truca a la porta i et … Leer más