Dolça introducció al caos, Marta Orriols

Li sembla que un pot agafar-se a les parets d’on ha estat feliç per provar d’esgarrapar una mica mĂ©s el pòsit que en queda, amb l’esperança de portar-la enganxada sota les ungles.

Cada vegada mĂ©s, vivim les nostres relacions sentimentals des del present. Des de l’”anar fent”. Del “ja veurem on ens portarà”. Deixem el futur per mĂ©s endavant i anem gaudint de l’un, de l’altre i d’aquest conjunt que a poc a poc es va formant. Sense adonar-nos-en massa, anem sumant vacances i compartint amistats. 

Però, què passa quan de cop el futur truca a la porta i et … Leer más